Últimament estic observant una tendència preocupant a la desconnexió i a la desatenció en el tracte social. Costa cuidar la presència en la comunicació. En els últims anys s’ha popularitzat un terme anglès, el ghosting ( que prové de la paraula fantasma), per a fer referència a una actitud cada vegada més freqüent en les aplicacions de contactes: la desaparició sobtada, gairebé fantasmal; puc estar parlant, per exemple, amb una altra persona durant una setmana sencera i, d’un dia per l’altra, em deixa de parlar i ja ni contesta els meus missatges. Així, de sobte, sense que em doni cap mena d’explicacions. Qui ho hagi viscut sap com de desagradable és. Però el ghosting està tenyint també la comunicació diària en les xarxes més habituals, com el whatssap. No donar les gràcies o no despedir-se d’una conversa, en son un exemple. O no contestar a una pregunta que t’he fet ( enlloc d’expressar que ara no puc, que quan tingui temps ho faré). Està clar que només es pot cuidar allò que es coneix i que aquesta tendència a desconnectar de l’altra alguna cosa deu tenir a veure amb la progressiva presència de la tecnologia en les nostres vides, per una banda, (cada vegada ens veiem menys les cares quan parlem i això ens desdibuixa la perspectiva de l’altra) i, per l’altra, a la globalització creixent de la nostra societat ( el que abans eren petits comerços familiars de tota la vida on podíem saludar-nos aturar-nos i parlar, com a exemple, actualment son grans superfícies comercials més fredes i despersonalitzades).
Tot això influeix en augmentar una sensació de soledat interna que va en augment. Som éssers mamífers que ens auto regulem emocionalment a través dels altres. És important cuidar-nos i sentir-nos cuidats perquè quan ho fem, generem espais de seguretat en els quals el nostre sistema nerviós es permet relaxar-se i preparar-se per a la connexió. I en la connexió, les relacions floreixen.