Durant els últims anys la epigenètica està demostrant que els nostres gens estan íntimament relacionats amb el nostra entorn. És a dir, que el comportament dels gens d’un organisme no es poden deslligar de les circumstàncies externes en les que aquest organisme viu perquè aquestes tenen una incidència directe en aquells. En aquest sentit, podríem dir que hi ha gens que es manifestaran només en certes condicions externes o al revés, altres gens no es desplegaran mai si no hi ha certs requisits en l’entorn en el que viu un organisme o individu.
És més, autors com Bruce Lipton, han defensat la tesi que les creences de l’individu i la seva visió del món tenen també una influència directe en l’aparició o no de certes malalties que tenen un component genètic. Les creences son també entorn.
El Juliol passat a Serratosa van néixer pollets i amb el pas dels mesos dos d’aquests pollets es van convertir en galls. Un d’ells ens va costar distingir-lo com a gall doncs semblava una gallina: cresta descolorida, pit enfonsat i molt petit. L’altre gall era clarament el dominant i ho sabia, cantava ja de bon matí i va començar a desenvolupar una figura i un plomatge formós.
Però ja sabeu això dels dos galls en un mateix corral. Vam decidir donar-ne un dels dos i vam triar donar el gall més formós. I en poques setmanes vam tenir la gran sorpresa. El nostre gall gallina va començar a canviar certs aspectes del seu organisme al saber-se el nou mascle alfa. Mai havia cantat i en qüestió de tres setmanes va aprendre a fer-ho; primer li sortia un soroll inquietant i eixordador però amb el pas del temps el seu es va convertir en un cant melòdic i bonic. Es va estilitzar, va intensificar el color de la cresta i va començar a perseguir les gallines; heus aquí, la epigenètica parlant-nos en directe. Certs gens d’aquell gall es manifestaven de cop amb els canvis externs.
I aquest gall és un exemple, de nou, de la importància del nostre entorn alhora de convertir-nos en una persona o en una altra. No estic parlant només de com ens alimentem o en quin entorn vivim sinó també, i sobretot, de com son les persones de les que ens envoltem. Quina imatge de nosaltres ens retornen? Ens cuiden? Quines creences ens enforteixen sobre la vida, sobre la confiança o sobre l’amor? I en aquest sentit, normalitzar relacions que ens fan mal és cavar la nostra pròpia tomba o animar els pitjors gens que hi ha en nosaltres.